Jesús, conduït davant de Pilat
(; ; )


    1 Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. 2 I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador.

Mort de Judes


    3 Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, 4 i els digué:
—He pecat entregant a la mort sang innocent.
Però ells li contestaren:
—I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.

    5 Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.
    6 Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
—No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.

    7 Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8 Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. 9 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat, 10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.

Jesús, interrogat per Pilat
(; ; )


    11 Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
—¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús li respongué:
—Tu ho dius.

    12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
    13 Aleshores Pilat li diu:
—¿No sents quants testimonis presenten contra tu?

    14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.

Jesús, condemnat a mort
(; ; )


    15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. 17 Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
—Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?

    18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
    19 Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:
—Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.

    20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà:
—Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
—Barrabàs!

    22 Pilat els diu:
—I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
—Que el crucifiquin!

    23 Ell replicà:
—Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
—Que el crucifiquin!

    24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
—Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra.

    25 Tot el poble respongué:
—Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!

    26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

Burles dels soldats
(; )


    27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. 28 El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata 29 i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
—Salve, rei dels jueus!

    30 Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
    31 Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús
(; ; )


    32 Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús. 33 Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure.
    35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus. 36 I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
    37 Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»
    38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. 39 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa 40 i dient:
—Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!

    41 Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:
    42 —Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”!
    44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

Mort de Jesús
(; ; )


    45 Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. 46 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»

    47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
—Aquest crida Elies.

    48 De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. 49 Els altres deien:
—Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.

    50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.
    51 Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, 52 els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; 53 sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.
    54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
—És veritat: aquest era Fill de Déu.

    55 També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Sepultura de Jesús
(; ; )


    57 Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58 Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. 59 Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. 61 També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.

La guàrdia al sepulcre


    62 El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat 63 per dir-li:
—Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.”
64 Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.
    65 Pilat els digué:
—Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.

    66 Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.