Contra el devastador


    1 Ai de tu, devastador mai devastat,
traïdor encara no traït!
Quan acabaràs de devastar i de trair,
tu seràs el devastat i el traït.

    2 Senyor, compadeix-te de nosaltres, en tu posem l’esperança.
Sigues cada matí la nostra força,
salva’ns a l’hora del perill.

    3 Els pobles fugen quan s’acosta la teva remor,
les nacions es dispersen quan t’aixeques.

    4 La gent es llança sobre el botí com una plaga de llagosta,
s’hi abraonen com un núvol de saltarel·les.

    5 El Senyor és excels, resideix a les altures;
omple Sió de dret i de justícia

    6 i fa segura la teva vida.
Qui és savi i coneix Déu, té la riquesa que salva:
venerar el Senyor és el seu tresor.

La intervenció del Senyor


    7 Els més valents s’exclamen pels carrers,
els missatgers de pau ploren amargament:

    8 «No passa ningú pels camins,
les rutes són desertes;
han violat l’aliança,
trepitgen els testimonis
i no respecten ningú.»

    9 La terra està trista i esllanguida,
el Líban és mústic i ressec,
Saron sembla una estepa,
els boscos de Basan i del Carmel han quedat sense arbres.

    10 «Doncs ara m’alçaré —diu el Senyor—,
ara m’aixecaré, ara seré enaltit.

    11 Concebreu palla i infantareu rostoll;
el vostre propi buf atiarà el foc que us consumirà.

    12 I els altres pobles seran calcinats
com s’abranda l’argelaga que han tallat.

    13 Escolteu, els de lluny, això que he fet,
i els de la vora, reconeixeu el meu poder.»

    14 A Sió els pecadors s’han esfereït,
els injustos tremolen de por:
«Qui de nosaltres pot viure dins aquest foc que devora?
Qui de nosaltres pot estar-se a les flames eternes?»

    15 El qui obra amb justícia i diu la veritat,
el qui refusa d’enriquir-se amb violències
i no es deixa comprar amb obsequis,
el qui no fa cas de propostes criminals
i acluca els ulls per no mirar la maldat.

    16 Aquest home residirà a les altures,
viurà segur en castells dalt de les roques.
Tindrà el pa de franc
i l’aigua no li faltarà.

Jerusalem, alliberada


    17 Els teus ulls veuran el rei en la seva esplendor
i contemplaran el país d’un cap a l’altre.

    18 Tot recordant terrors passats, diràs:
«On és ara el qui comptava?
On és el qui cobrava?
On és el qui vigilava les fortificacions?»

    19 No hauràs de veure més el poble arrogant
de llengua incomprensible,
de parlar ridícul que ningú no entén.

    20 Contempla Sió, la ciutat de les nostres festes!
Els teus ulls veuran Jerusalem,
estatge tranquil, tenda incommovible:
no li arrencaran mai més les estaques
ni en deslligaran una sola corda.

    21 El Senyor ens mostrarà la seva grandesa
en un país de rius i canals de gran amplada,
on no navegaran vaixells de guerra
ni hi passaran les grans naus.

    22 El Senyor ens governa, el Senyor ens dona les lleis.
El Senyor és el nostre rei: és ell qui ens salva.

    23 Les cordes pengen dels teus vaixells, Egipte,
ja no en sostenen els pals,
no es poden desplegar els estendards.
Llavors es repartirà un enorme botí;
fins els coixos es llançaran al pillatge.

    24 Cap habitant de Sió no dirà que està malalt:
al poble que hi viu, li és perdonada la culpa.