Oracles sobre el futur (4-5)
                                                                                    El futur de Sió
                                                                
    1  En els darrers temps s’alçarà ferma     
la muntanya del temple del Senyor  
sobre els cims de les muntanyes,  
dominarà per damunt dels turons.  
Hi afluiran nacions,
                                                                
    2  s’hi encaminaran tots els pobles dient:  
«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,  
al temple del Déu de Jacob.  
Ell ens ensenyarà els seus camins  
i nosaltres seguirem les seves rutes.»  
Perquè de Sió en surt l’ensenyament,  
de Jerusalem, la paraula del Senyor.
                                                                
    3  Ell serà jutge entre moltes nacions,  
arbitrarà sobre pobles nombrosos i llunyans.  
Forjaran relles de les seves espases  
i falçs de les seves llances.  
Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra  
ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
                                                                
    4  Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra  
o de la seva figuera, sense por de ningú.     
Ha parlat el Senyor de l’univers.
                                                                
    5  Els pobles van pel camí que els assenyala el seu déu,  
però nosaltres seguim el camí que ens assenyala el Senyor,  
el nostre Déu, per sempre més.
                                                                
    6  Diu el Senyor:  
«Aquell dia duré a la pleta les ovelles coixes,     
hi aplegaré les dispersades,  
les que jo mateix havia maltractat.
                                                                
    7  De les coixes en faré una resta escollida;  
de les allunyades, un poble nombrós.  
El Senyor serà el seu rei    a la muntanya de Sió,  
des d’ara i per sempre.
                                                                
    8  I tu, Torre del Ramat,     
turó de la ciutat de Sió  
recobraràs la sobirania d’abans,  
la reialesa de Jerusalem.»
                                                                
    9  Ara, doncs, per què gemegues?  
¿Que potser no tens rei o et falta el conseller,  
que ara sents uns dolors com la dona quan infanta?
                                                                
    10  Estremeix-te i retorça’t  
com la dona quan infanta, vila de Sió:  
ara sortiràs de la ciutat,  
acamparàs al ras  
i arribaràs a Babilònia.     
Allà seràs alliberada,  
allà et rescatarà el Senyor  
de la mà dels enemics.
                                                                
    11  Ara s’han ajuntat contra tu     
moltes nacions i diuen:  
«Que Sió sigui profanada,  
que els nostres ulls s’hi rabegin!»
                                                                
    12  Però les nacions ignoren els plans del Senyor,  
no entenen els seus designis:  
ell les té amuntegades  
com garbes a l’era.
                                                                
    13  Aixeca’t, doncs, i trilla, ciutat de Sió,  
perquè jo, el Senyor, et donaré banyes de ferro  
i peülles de bronze  
perquè destrossis molts pobles  
i en consagris el botí al Senyor,  
les seves riqueses al sobirà de tota la terra.
                                                                
    14  Però mentrestant fes-te incisions, ciutat en peu de guerra,  
que ens tenen assetjats  
i bastonegen a les galtes  
el qui governa Israel.