Per què s’avaloten les nacions?


    1 Per què s’avaloten les nacions,
i els pobles es conjuren en va?

    2 Els reis de la terra prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i contra el seu Ungit:

    3 «Trenquem els seus lligams!
Traguem-nos el seu jou!»

    4 Però se’n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se’n burla.

    5 Aleshores els parla indignat,
amb el seu enuig els desconcerta:

    6 «Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»

    7 Ara proclamo el decret del Senyor.
Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill;
avui jo t’he engendrat.

    8 »Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d’un cap a l’altre.

    9 Els destrossaràs amb una vara de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»

    10 Per tant, reis, tingueu seny;
apreneu, governants de la terra.

    11 Serviu el Senyor, venereu-lo,
veniu tremolosos a fer-li homenatge,

    12 no fos cas que s’irrités i acabéssiu malament
si de sobte s’inflamava el seu enuig.
Feliços els qui en ell es refugien.