(49)
Parla el Senyor, Déu dels déus
1 Salm. Del recull d’Assaf.
Parla el Senyor, Déu dels déus,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
2 Des de Sió, bellesa perfecta,
Déu resplendeix.
3 Ve el nostre Déu, i no callarà.
Li va al davant un foc devorador,
al voltant d’ell es congria la tempesta.
4 De dalt estant convoca el cel i la terra
al judici del seu poble:
5 «Aplegueu els meus fidels,
que amb l’ofrena d’una víctima
van concloure amb mi una aliança.»
6 El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica. Pausa
7 «Escolta, poble meu, que et vull parlar;
Israel, jo testifico contra tu:
Jo soc el Senyor, el teu Déu.
8 »No és pas pels sacrificis que et reprenc:
constantment m’ofereixes holocaustos.
9 Però, ¿puc acceptar vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
10 quan són meus els animals feréstecs
i tinc molt de bestiar per les muntanyes?
11 Conec un per un els ocells que van pels cims
i són meus els animals més petits.
12 »Si tenia fam, no t’ho diria:
és ben meu el món i tot el que s’hi mou.
13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells
i beuré la sang dels bocs?
14 »Ofereix a Déu víctimes d’acció de gràcies,
compleix el que has promès a l’Altíssim.
15 Invoca’m en dies de perill;
jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.»
16 A l’injust, Déu li diu:
«Per què parles tant dels meus preceptes
i t’omples la boca amb la meva aliança,
17 tu que detestes la correcció
i tant se te’n dona de les meves paraules?
18 »Si veus un lladre, t’hi avens,
trobes els adúlters i t’hi ajuntes.
19 Obres els llavis per dir mal,
la teva llengua maquina enganys;
20 t’asseus a malparlar del teu germà,
a difamar el fill de la teva mare.
21 »He de callar mentre fas tot això?
Et pensaves que seria com tu?
Te n’acuso, t’ho retrec a la cara.
22 Enteneu-ho bé, els qui us oblideu de Déu:
si faig presa de vosaltres, ningú no us salvarà.
23 »El qui ofereix víctimes d’acció de gràcies
reconeix la meva glòria.
L’home que camina honradament
veurà la salvació de Déu.»