(75)
                                                                
                    Déu s’ha fet conèixer a Judà   
                                                                
    1   Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. Del recull d’Assaf.    Càntic.   
                                                                
    2  Déu s’ha fet conèixer a Judà,  
a tot Israel és gran la seva anomenada.   
                                                                
    3  Té a Jerusalem    la residència,     
ha posat a Sió el seu casal.   
                                                                
    4  Ha trossejat allí les fletxes dels arcs,  
els escuts, les espases i la guerra.    Pausa    
                                                                
    5  Ets poderós i esplèndid  
enmig de les muntanyes curulles de botí:
                                                                
    6  els guerrers ardits han estat espoliats,  
dormen el son de la mort,     
han abaixat les mans els millors combatents.   
                                                                
    7  La teva amenaça, Déu de Jacob,  
ha deixat immòbils carros i cavalls.  
                                                                
    8  Realment ets terrible:  
quan t’indignes, qui et pot resistir?
                                                                
    9  Des del cel has dictat sentència.  
El món s’espanta i emmudeix
                                                                
    10  quan Déu s’aixeca a fer justícia     
i a salvar els humils de la terra. Pausa  
                                                                
    11  Els homes enfurits et lloaran,  
i es vestiran de sac els supervivents d’aquella fúria.   
                                                                
    12  Feu prometences al Senyor, el vostre Déu,  
i compliu-les,    tots els qui l’envolteu.     
Porteu tributs al qui és terrible,
                                                                
    13  al qui talla l’alè    dels prínceps  
i es fa témer dels reis de la terra.