Massà i Meribà   
                                                                
    1  Tota la comunitat dels israelites va partir del desert de Sín, seguint les etapes indicades pel Senyor. Van acampar a Refidim,    però no hi van trobar aigua per a beure.
                                                                2  Llavors el poble es posà a discutir amb Moisès i li deia:  
—Dona’ns aigua per a beure.  
Moisès els va replicar:  
—Per què discutiu amb mi? Per què poseu a prova el Senyor?
                                                                
    3  Però el poble tenia set i murmurava contra Moisès. Deia:  
—Per què ens has tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar?   
                                                                
    4  Moisès va clamar al Senyor:  
—Què haig de fer per aquest poble? Acabaran apedregant-me.
                                                                
    5  El Senyor respongué a Moisès:  
—Passa al davant del poble i fes-te acompanyar d’alguns ancians d’Israel; pren el bastó    amb què donaves cops al Nil, i camina.
                                                                6  Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l’Horeb. Tu dona un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.  
Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d’Israel,
                                                                7  i donà a aquell lloc el nom de Massà i Meribà (que vol dir «prova» i «discussió») , perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor    quan deien: «El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?»
                                                                
                    Batalla contra els amalequites
                                                                
    8  Llavors els amalequites    van venir a Refidim per atacar Israel.
                                                                9  Moisès digué a Josuè:     
—Escull uns quants homes que ens defensin i ves demà a lluitar contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb el bastó de Déu a la mà.
                                                                
    10  Josuè va fer com li havia dit Moisès i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisès, Aaron i Hur havien pujat dalt el turó.
                                                                11  Si Moisès alçava la mà, guanyava Israel;    però si l’abaixava, guanyaven els amalequites.
                                                                12  Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s’hi va asseure. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les va mantenir fermes fins a la posta del sol.
                                                                13  Josuè va desfer la tropa amalequita i els passà a tall d’espasa.
                                                                
    14  Després el Senyor va dir a Moisès:  
—Escriu això en un document perquè en consti la memòria i comunica-ho a Josuè: “Esborraré d’aquesta terra el record d’Amalec.”
                                                                
    15  Moisès va aixecar un altar i li posà aquest nom: «El Senyor és el meu estendard».
                                                                16  Després va dir:  
—Una mà s’ha alçat contra el tron del Senyor.    Guerra del Senyor contra Amalec per sempre més!