(128)


Molt sovint m’han combatut des de jove


    1 Càntic de pelegrinatge.

Molt sovint m’han combatut des de jove
—que respongui el poble d’Israel—,

    2 molt sovint m’han combatut des de jove,
però mai no m’han vençut.

    3 Uns llauradors han llaurat la meva esquena,
hi han obert uns solcs ben llargs,

    4 però el Senyor, que és just,
ha trencat el jou dels injustos.

    5 Que es retirin enmig de la vergonya
tots els qui detesten Sió.

    6 Que siguin com l’herba dels terrats,
que abans d’espigar-se s’asseca:

    7 no se’n faran cap manat els segadors
ni cap braçat els qui lliguen les garbes.

    8 Ningú dels qui passen no dirà:
«Que la benedicció del Senyor davalli sobre vosaltres.
Us beneïm en nom del Senyor.»