Les falses seguretats


    1 No et refiïs de les teves riqueses
fins a pensar que elles et basten.

    2 No et deixis endur per l’impuls
de viure seguint les passions del teu cor.

    3 No diguis: «Ningú no em podrà dominar»,
perquè el Senyor no deixarà pas de castigar-te.

    4 No diguis: «He pecat i no m’ha passat res»,
perquè el Senyor sap esperar molt de temps.

    5 Si apilones un pecat damunt l’altre,
no estiguis tan segur del perdó.

    6 No diguis: «És gran la seva misericòrdia,
em perdonarà tants pecats com tingui.»
És veritat, el Senyor perdona, però també sap castigar,
i farà sentir la seva indignació damunt els pecadors.

    7 No triguis a convertir-te al Senyor,
no ho deixis un dia per l’altre,
perquè la seva indignació pot esclatar de sobte,
i el dia que passi comptes estaràs perdut.

    8 No et refiïs dels béns, que són un engany;
no et serviran de res el dia de la desgràcia.

El parlar assenyat


    9 No ventis el gra a qualsevol vent
ni caminis per qualsevol camí:
així ho fa el pecador que té doble llengua.

    10 Sigues ferm en les teves conviccions
i home d’una sola paraula.

    11 Estigues sempre a punt per a escoltar,
però no tinguis pressa a donar la resposta.

    12 Si saps alguna cosa, respon a qui sigui;
si no, tingues la boca tancada.

    13 El parlar et dona la glòria, però també el deshonor,
perquè la llengua és la perdició de l’home.

    14 Que no diguin que ets un busca-raons
i que amb la llengua poses paranys als altres,
perquè, si el lladre s’exposa a la vergonya,
l’home de llengua doble mereix una condemna severa.

    15 Guarda’t de fer el mal en les coses grans i en les petites,