Saber parlar i saber callar


    1 Hi ha renys que no són oportuns,
hi ha qui callant demostra tenir seny.

    2 Però val més reprendre que no pas guardar-se la indignació a dins.
    3 Qui reconeix que ha faltat s’estalvia la humiliació.
    4 Qui vol fer justícia emprant la violència
és com l’eunuc que desitja desflorar una noia.

    5 Hi ha qui calla i passa per savi
i n’hi ha que es fan avorrir de tant parlar.

    6 Hi ha qui calla perquè no sap què respondre
i n’hi ha que callen perquè saben quin és el moment de parlar.

    7 L’home savi calla fins que arriba el moment oportú,
però el fanfarró i l’estúpid no l’encerten mai.

    8 L’home que xerra molt es fa insuportable
i qui es vol imposar es torna odiós.
Que n’és, de bonic, veure canviar aquell que has renyat,
ja que així evitaràs una falta voluntària.

L’engany de les aparences


    9 A vegades es treu profit d’una desgràcia;
però, altres vegades, el guany es converteix en pèrdua.

    10 A vegades un regal resulta inútil,
però altres vegades rendeix el doble.

    11 A vegades la glòria t’humilia;
però, altres vegades, la humiliació es converteix en honor.

    12 A vegades compres moltes coses amb pocs diners,
però, en realitat, les pagues set vegades.

    13 El savi, amb poques paraules es fa estimar,
mentre que són en va els compliments del neci.

    14 El regal del neci no et farà cap profit,
ni te’l farà el regal de l’avar que es veu obligat a oferir-te’l:
allò que vol és que li facis molts regals a canvi.

    15 Et dona poc i de seguida t’ho recorda;
quan obre la boca sembla un pregoner;
si avui et fa un préstec, demà ja te’l reclama:
un home així és detestable.

    16 L’estúpid diu: «No tinc amics,
ningú no agraeix els meus favors.»
Els qui ell convida a taula són males llengües!

    17 Tothom se’n riu, d’un home així,
perquè no sap tenir béns de manera recta
ni deixar de tenir-ne sense sentir-se afectat.

Dominar la llengua


    18 Val més relliscar per terra que no pas relliscar amb la llengua:
la caiguda dels malvats vindrà així, sobtadament.

    19 Un home mal educat és com l’acudit inoportú
que sempre surt de la boca dels imbècils.

    20 Ningú no escolta el proverbi que surt de la boca de l’estúpid,
perquè no el diu mai en el moment oportú.

    21 Hi ha gent a qui la misèria preserva del pecat,
i per això descansen sense remordiments.

    22 N’hi ha que es perden per por de fer el ridícul,
i tot perquè tenen un ximple al davant.

    23 Hi ha qui per vergonya fa promeses a l’amic
i així, per no res, el converteixen en enemic.

    24 La mentida, en l’home, és una falta greu,
però mai no es belluga de la boca de l’imbècil.

    25 Val més un lladre que un mentider obstinat,
però tots dos acabaran malament.

    26 El costum de mentir és una deshonra,
una vergonya que mai no et treus del damunt.

Màximes sobre l’exercici de la saviesa


    27 El savi, amb poques paraules en té prou per a prosperar,
i l’home amb senderi es fa apreciar pels importants.

    28 Qui conrea bé la terra farà una bona collita
i qui és ben vist dels importants es fa perdonar les faltes.

    29 Els presents i els regals enceguen els ulls dels savis
i, com un morrió a la boca, impedeixen els renys.

    30 Saviesa amagada i tresor enterrat,
de què serveixen?

    31 Val més l’home que amaga la seva estupidesa
que el qui té amagada la saviesa.

    32 Val més el qui persevera amb constància cercant el Senyor
que el qui mena la pròpia vida com un cavall sense amo.