Guarició d’un endimoniat a Gèrasa
(; )


    1 Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. 2 Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, 3 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, 4 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. 5 Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. 6 Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell 7 i digué cridant amb veu forta:
—Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!

    8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»
    9 Jesús li pregunta:
—Quin és el teu nom?
Ell li respon:
—El meu nom és “Legió”, perquè som molts.

    10 I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori.
    11 Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. 12 Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:
—Envia’ns als porcs, que hi entrarem.

    13 Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua.
    14 Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. 15 S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. 16 Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. 17 Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori.
    18 Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. 19 Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:
—Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.

    20 Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
(; )


    21 Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. 22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu:
—La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.

    24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.
    25 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» 29 Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent:
—Qui m’ha tocat la roba?

    31 Els seus deixebles li contestaren:
—¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?

    32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. 34 Jesús li digué:
—Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.

    35 Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
—La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?

    36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:
—No tinguis por; tingues només fe.

    37 I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, 39 entra a la casa i els diu:
—Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.

    40 Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l’agafa per la mà i li diu:
Talità, cum —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.»

    42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. 43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.