Contra Egipte ^*

    ¹ Presagi sobre Egipte.
El Senyor entra a Egipte,
cavalcant un núvol lleuger. ^*
Els ídols ^* d’Egipte tremolen davant d’ell,
i als egipcis se’ls fon el cor dins les entranyes.
    ² El Senyor diu:
«Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres,
perquè combatin entre ells,
homes amb homes,
ciutats amb ciutats,
dinasties amb dinasties.
    ³ Els egipcis perdran el seny,
jo derrocaré tots els seus plans.
Llavors consultaran els ídols i els fetillers,
els nigromants i els endevins. ^*
    4 Jo posaré Egipte en mans d’un amo violent,
un rei despòtic el dominarà.» ^*
Ho diu el Senyor, Déu de l’univers.
    ⁵ Les aigües del Nil s’eixugaran,
el riu quedarà sec i àrid.
    ⁶ Els canals faran pudor,
les aigües del delta s’escorreran fins a estroncar-se.
Les canyes i els joncs es marciran.
    ⁷ Fins els joncs de la boca del riu
i els camps que el Nil rega quedaran secs.
El vent se’ls endurà i no en deixarà res.
    ⁸ Els pescadors es doldran i es planyeran;
els qui tiraven l’ham al Nil o hi calaven les xarxes
quedaran consternats.
    ⁹ Els qui treballaven el lli, cardadors i filadors,
s’aclofaran, blancs com la cera;
    ¹⁰ els teixidors s’asseuran abatuts,
i els jornalers, desesperançats.
    ¹¹ Quins ineptes, els cortesans de Tanis! ^*
Els savis del faraó són un consell d’estúpids.
¿Com podeu dir referint-vos al faraó:
«Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»? ^*
    12 Però on són els teus savis, faraó?
Que t’anunciïn, si és que ho saben,
què ha decidit contra Egipte el Senyor de l’univers! ^*
    13 Són ineptes, els cortesans de Tanis,
i els de Memfis viuen enganyats.
Ells, els governadors de les províncies,
han desencaminat Egipte.
    ¹⁴ El Senyor omple el país d’un vi que li beu l’enteniment,
i ells, els governadors,
esgarrien Egipte en tot el que emprèn.
Egipte sembla un embriac
que no s’aguanta dret damunt el seu propi vòmit. ^*
    15 En aquell país, ningú no farà res de bo.
Tant és que ho comenci el cap o la cua,
la palma o el jonc. ^*

Esperança per a Egipte ^*

    ¹⁶ Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l’univers. ¹⁷ El país de Judà serà el terror d’Egipte. Tothom qui en parlarà tremolarà de por, pensant en allò que el Senyor de l’univers té decidit contra Egipte.
    ¹⁸ Aquell dia es parlarà la llengua hebrea ^* en cinc ciutats d’Egipte, i totes cinc estaran lligades per jurament al Senyor de l’univers. Una d’elles es dirà Iraheres. ^*
    19 Aquell dia, al mig del país d’Egipte hi haurà un altar dedicat al Senyor, i a la frontera hi haurà una pedra erigida en honor d’ell. ²⁰ Serà un senyal i un testimoni que el Senyor de l’univers és present al país d’Egipte. Quan els egipcis demanaran auxili al Senyor contra els opressors, ell els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà. ²¹ Aquell dia el Senyor es revelarà als egipcis, i ells el reconeixeran i l’adoraran, li oferiran sacrificis i li presentaran ofrenes, li faran prometences i les compliran. ²² El Senyor, que haurà ferit greument els egipcis, ara els guarirà. Ells es convertiran al Senyor, que escoltarà els seus precs i els alleujarà.
    ²³ Aquell dia una ruta unirà Egipte amb Assíria. Els assiris aniran a Egipte i els egipcis viatjaran a Assíria. Els uns i els altres adoraran el Senyor. ^*
    24 Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra. ²⁵ El Senyor de l’univers els beneirà amb aquestes paraules: «Beneït sigui Egipte, el meu poble; beneïda sigui Assíria, obra de les meves mans; beneït sigui Israel, la meva possessió.» ^*