Un país ple d’estafes i pillatge


    1 Ah, si trobés al desert
un alberg de vianants!
Deixaria el meu poble, me n’aniria ben lluny:
tots són uns adúlters, una colla de traïdors.

    2 «La seva llengua, com un arc, tira mentides,
amb falsedats es fan amos del país,
passen de fer mal a fer més mal,
i a mi no em coneixen.
Ho dic jo, el Senyor.

    3 Guardeu-vos els uns dels altres,
no us fieu dels vostres germans,
que els germans van per fer travetes,
i els companys són marxants de calúmnies.

    4 Tothom enganya el seu veí,
no diuen la veritat;
han avesat la llengua a dir mentides;
de tant de fer mal, ni força tenen

    5 per a convertir-se.
Pillatge i més pillatge, estafa i més estafa:
no em volen conèixer.
Ho dic jo, el Senyor.»

    6 Per això diu el Senyor de l’univers:
«Jo els passaré pel foc de la fornal;
només així podré depurar el meu poble.

    7 La seva llengua és una fletxa mortal,
tots duen l’engany als llavis:
parlen amablement amb els companys,
però per dintre van amb ganes d’enxampar-los.

    8 No els haig de demanar comptes per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.»

Plany per una terra desolada


    9 Ploraré i gemegaré per les muntanyes,
entonaré una complanta pels pasturatges de l’estepa:
els han cremat, i ningú no hi passa,
no s’hi sent belar cap ramat;
des dels ocells fins al bestiar,
tots s’han dispersat i han fugit.

    10 «Convertiré Jerusalem en un munt de runa,
en un refugi de xacals.
De les ciutats de Judà en faré un desert,
no hi quedarà ningú.»

    11 Qui és el savi que pugui entendre tot això?
¿A qui ho ha comunicat el Senyor, perquè ho anunciï?
Per què el país ha quedat desfet,
cremat com l’estepa, i no hi passa ningú?

    12 El Senyor respon:
«Perquè han abandonat la Llei
que jo els havia proposat:
no han escoltat la meva paraula, no l’han seguida.

    13 Només han seguit el seu cor obstinat,
han anat darrere els Baals,
tal com havien après dels seus pares.

    14 Per això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:
Als d’aquest poble
els faré menjar herbes amargues,
els faré beure aigua emmetzinada.

    15 Els escamparé per altres nacions
que ni ells ni els seus pares no coneixien,
i darrere d’ells enviaré l’espasa
fins a fer-los desaparèixer.»

    16 Això diu el Senyor de l’univers:
«Cuiteu a cridar les ploraneres,
envieu a buscar les més expertes.»
Que vinguin!

    17 Que s’apressin a entonar un plany per tots nosaltres.
Que els nostres ulls es desfacin en llàgrimes
i les nostres parpelles es fonguin en plors.

    18 Se sent un plany a Sió:
«Com hem quedat desolats!
Quina vergonya, la nostra!
Ens han derruït les cases
i hem hagut d’abandonar el país.»

    19 Dones, escolteu la paraula del Senyor,
estigueu atentes al que ell us diu;
ensenyeu una complanta a les vostres filles,
un cant de dol a les veïnes:

    20 «La mort puja per les finestres,
entra als nostres palaus;
extermina pels carrers els infants,
i els joves per les places.»

    21 «I tu, de part meva, repeteix el que dic jo, el Senyor:
Queden estesos els cadàvers
com fems sobre els camps,
com espigues deixades pels segadors,
que ningú no recull.»

Conèixer el Senyor


    22 Això diu el Senyor:
«Que el savi no es gloriï de la seva saviesa,
ni el fort de la seva força,
ni el ric de la seva riquesa.

    23 D’una sola cosa podeu gloriar-vos:
d’entendre’m i conèixer-me.
Jo, el Senyor, estimo fidelment
i obro amb dret i justícia sobre la terra.
Aquestes són les coses que em complauen.
Ho dic jo, el Senyor.»

El valor de la circumcisió


    24 «Venen dies, ho dic jo, el Senyor, que demanaré comptes a tots els qui practiquen el ritu de la circumcisió: 25 Egipte, Judà, els edomites, els ammonites, els moabites i el poble que s’afaita els polsos i viu al desert. Perquè, de fet, tots els estrangers són incircumcisos, i el mateix poble d’Israel és incircumcís de cor.»