Apèndix (52)

Sedecies, últim rei de Judà
()


    1 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà. 2 Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. 3 El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència.

Revolta de Sedecies
()

3
Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.
4 L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem. Van acampar enfront de la ciutat i l’envoltaren d’un mur de setge. 5 Jerusalem estigué assetjada fins a l’any onze de Sedecies. 6 El dia nou del mes quart, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar, 7 els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra, de nit, van fugir. Fugiren de la ciutat durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat, i se’n van anar pel camí de l’Arabà. 8 Però les tropes caldees van perseguir el rei i van agafar Sedecies a l’Arabà de Jericó; totes les seves tropes, desbandades, l’havien abandonat. 9 Van fer presoner el rei i el conduïren a Riblà, al país d’Hamat, davant el rei de Babilònia, que li donà la sentència. 10 A Riblà mateix, el rei de Babilònia, en presència de Sedecies, va fer degollar els seus fills i també tots els prohoms de Judà. 11 A Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manà que el duguessin a Babilònia; i el van tenir pres a la caserna de la guàrdia, on va morir.

Incendi de Jerusalem. Segona deportació


    12 El mes cinquè, el dia deu del mes, que corresponia a l’any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, Nebuzaradan, cap de la guàrdia i home de confiança del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem 13 i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. 14 Les tropes caldees, a les ordres del cap de la guàrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem. 15 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven. 16 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, només va deixar-hi la gent més pobra per al conreu de vinyes i camps.
    17 Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l’anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se’n van endur tot el bronze a Babilònia. 18 També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les calderetes d’aspersió, les cassoletes i tots els objectes de bronze destinats al culte. 19 El cap de la guàrdia va prendre les safates, els encensers, les calderetes d’aspersió, les olles, els canelobres, les cassoletes i les tasses, tot el que era d’or i tot el que era de plata. 20 Les dues columnes, l’anomenat «Mar», els dotze vedells de bronze que el sostenien i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable. 21 Les columnes feien cada una divuit colzades d’alt, dotze de perímetre i quatre dits de gruix. Eren buides. 22 Tenien un capitell de bronze d’una alçada de cinc colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració amb magranes. 23 Les magranes de cada capitell eren noranta-sis, i totes sobresortien; en total, les que hi havia al voltant de la xarxa eren cent.
    24 El cap de la guàrdia va empresonar el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià i els tres guardians del cancell. 25 També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, set consellers del rei que s’havien quedat a Jerusalem, l’oficial de l’exèrcit encarregat d’allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s’havien quedat a la ciutat. 26 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilònia, a Riblà. 27 El rei de Babilònia els feu matar a Riblà, al país d’Hamat. Així va ser deportat el poble de Judà, lluny de la seva terra.
    28 La gent de Judà que Nabucodonosor va deportar foren 3.023 l’any setè del seu regnat, 29 i 832 de Jerusalem, l’any divuit. 30 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, en va deportar 745 de Judà l’any vint-i-tres del regnat de Nabucodonosor. El total dels deportats va ser de 4.600.

Jeconies és rehabilitat


    31 Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, el dia vint-i-cinc del mes dotzè, Evil-Merodac, rei de Babilònia, l’any mateix que començà a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, i el va treure de la presó. 32 Va parlar-li amistosament i li assignà un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilònia. 33 Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei. 34 El rei de Babilònia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida fins al dia que Jeconies va morir.