Fets dels Apòstols



20


    17 Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. * 18 Un cop arribats, els digué: *
     —Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia: * 19 he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus. 20 No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases, 21 insistint tant a jueus com a grecs * que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
    22 »Ara, encadenat per l’Esperit, * me’n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m’hi ha de passar; 23 només sé que, a cada ciutat on arribo, l’Esperit Sant m’adverteix que m’hi esperen cadenes i sofriments. 24 Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu. *
    25 »I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. * 26 Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, * 27 ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. 28 Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, * del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats * perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill. *
    29 »Sé que després de la meva partença * s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30 Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells. 31 Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, * de nit i de dia, no he parat d’exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
    32 »Ara us confio a Déu i a la paraula de la seva gràcia, que * té prou poder per a edificar i donar l’heretat a tots els qui ha santificat. *
    33 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; 34 vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. * 35 Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, * recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.” *
    36 Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells. * 37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38 afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.