Aliança de Déu amb Noè
                                                                
    1  Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué:  
—Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra.
                                                                2  Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans.   
                                                                3  Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono.
                                                                4  Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang.   
                                                                5  Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides,    a tots els animals.    També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida.
                                                                6  El qui vessi la sang d’un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l’home ha estat fet a imatge de Déu.   
                                                                7  Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi.   
                                                                
    8  Després Déu va dir a Noè i als seus fills:
                                                                
    9  —Mireu, jo faig la meva aliança    amb vosaltres, amb els vostres descendents
                                                                10  i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra.   
                                                                11  Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.
                                                                
    12  I Déu va afegir:  
—El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest:
                                                                13  posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra.
                                                                14  Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc,
                                                                15  recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú.
                                                                16  Sortirà l’arc en els núvols i, en veure’l, recordaré l’aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.
                                                                
    17  Déu va dir encara a Noè:  
—Aquest és el signe de l’aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.
                                                                
                    Fills de Noè
                                                                
    18  Els fills de Noè que van sortir de l’arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan.
                                                                19  A partir d’aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra.
                                                                20  Noè va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya.
                                                                21  Un dia, va beure vi, s’embriagà i es va despullar dins la tenda.
                                                                22  Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i sortí a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora.
                                                                23  Sem i Jàfet van prendre un mantell, se’l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avançaven mirant enfora, no el van veure nu.   
                                                                
    24  Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit,
                                                                25  digué:  
—Maleït sigui Canaan!  
Que sigui esclau dels esclaus dels seus germans!
                                                                
    26  I afegí:  
—Beneït sigui el Senyor, Déu de Sem!     
Que Canaan sigui el seu esclau!
                                                                
    27  Que Déu eixampli Jàfet,  
que l’acullin les tendes de Sem     
i que Canaan sigui el seu esclau!
                                                                
    28  Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys.
                                                                29  Morí a l’edat de nou-cents cinquanta anys.