Marits i mullers (25,1-26,27)
Tres coses bones i tres coses dolentes
1 Hi ha tres coses que valoro
i que són agradables a Déu i als homes:
la unió entre germans, l’amistat entre veïns
i la bona entesa entre marit i muller.
2 Però hi ha tres menes de gent que no puc suportar,
perquè el seu comportament m’irrita molt:
el pobre orgullós, el ric mentider
i el vell tan curt de gambals que comet adulteri.
La saviesa de la gent gran
3 Si de jove no has aplegat res,
com podràs trobar res a les teves velleses?
4 Quin criteri que té, la gent de cabells blancs!
Que en saben, els ancians, d’aconsellar!
5 Que n’és, de bonica, la saviesa en la gent d’edat,
i en els homes importants, el seny i els bons consells!
6 La corona dels vells és la seva experiència,
i la veneració del Senyor, el seu motiu de glòria.
Deu situacions felices
7 Se m’acuden nou situacions que trobo felices,
i encara n’hi haig d’afegir una que fa deu:
l’home que troba la felicitat en els fills
i aquell qui viu fins a veure la caiguda dels enemics;
8 feliç l’home que viu amb una dona intel·ligent,
aquell a qui la llengua no ha fet mai relliscar
i l’home que no ha servit un amo indigne d’ell!;
9 feliç l’home que ha arribat a ser prudent
i aquell que parla a persones que escolten!
10 Que n’és, de gran, aquell qui ha trobat la saviesa!
Però ningú no sobrepassa el qui venera el Senyor.
11 La veneració del Senyor està per damunt de tot;
l’home que la posseeix, a qui es pot comparar?
12 Venerar el Senyor és el primer pas per a estimar-lo,
i amb la fe comença la unió amb ell.
La mala dona
13 Es pot suportar qualsevol ferida, però no una ferida al cor;
qualsevol dolenteria, però no la dolenteria d’una dona.
14 Es pot suportar qualsevol aflicció,
però no la que et causa el qui t’odia;
qualsevol injustícia, però no la dels enemics.
15 No hi ha verí pitjor que el verí de serp,
i no hi ha furor pitjor que el furor de dona.
16 Més m’estimaria de viure amb un lleó o amb un drac,
que amb una dona dolenta.
17 La dolenteria d’una dona li deforma l’aspecte
i li enfosqueix la cara com un os.
18 El seu marit ha d’anar a menjar amb els veïns
i, sense desitjar-ho, gemega amargament.
19 Tota maldat és petita al costat de la maldat d’una dona:
una mala dona sols es mereix la sort dels pecadors.
20 Una pujada amb sorra per als peus d’un vell,
així és una dona xerraire per a un marit pacífic.
21 No et deixis seduir per la bellesa d’una dona,
no vulguis desitjar-ne mai cap.
22 Només rebrà cops de geni i insolències
i quedarà molt avergonyit
el marit que ha de ser mantingut per la muller.
23 Una dona dolenta és una humiliació,
un motiu de tristesa i una ferida al cor del seu marit.
Si la dona no fa feliç el marit,
aquest s’afeblirà i les cames li perdran la força.
24 De la dona va venir el primer pecat,
i tots hem de morir per culpa d’ella.
25 No deixis que l’aigua s’escapi
ni que una dona dolenta parli lliurement.
26 Si no es porta tal com li manes,
aparta-la del teu costat.