(41)

Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua ^*

    ¹ Per al mestre de cor. Cant ^* del recull dels fills de Corè. <sup>*

    2</sup> Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, ^*
també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu.
    ³ Tot jo tinc set de Déu, ^* del Déu que m’és vida;
¿quan podré anar a veure Déu cara a cara? <sup>*

    4</sup> Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia,
i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?» ^*
    5 Esplaio el meu cor apenat
recordant quan anava en processó
cap a la casa de Déu,
enmig d’un aplec festiu, ^*
amb crits d’alegria i de lloança.

    ⁶ Per què aquesta tristor, ànima meva? ^*
Per què aquest torbament?
Espera en Déu.
Jo el tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu. <sup>*

    7</sup> Quan em sento aclaparat,
em ve el teu record ^*
des del país del Jordà, des de l’Hermon,
des de la muntanya de Missar. ^*
    8 Cada aiguat en crida un altre, ^*
quan les fonts del cel bramulen:
tots els rompents de les onades
han passat per sobre meu. <sup>*

    9</sup> Que el Senyor confirmi cada dia
l’amor que em té.
I cada nit entonaré el meu cant, ^*
faré una pregària al Déu que m’és vida.
    ¹⁰ I diré a Déu, la meva roca: ^*
«Per què t’oblides de mi? ^*
Per què he d’anar de dol pertot arreu,
oprimit per l’enemic?» <sup>*

    11</sup> Veient les ferides del meu cos,
l’adversari m’escarneix,
i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»

    ¹² Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu.
Jo el tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.