Els artesans de l’obra del santuari   
                                                                
    1  El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
                                                                
    2  —Mira, he escollit a títol personal Bessalel, fill d’Urí i net d’Hur, de la tribu de Judà.   
                                                                3  L’he omplert de l’esperit diví perquè tingui talent,    intel·ligència i coneixements, i sigui un expert en tota mena de treballs:
                                                                4  creació artística; cisellar l’or, la plata i el bronze;
                                                                5  tallar pedres d’encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball.
                                                                6  Li he donat per ajudant Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, i he dotat de bones mans tots els altres mestres artesans    perquè executin tot el que t’he manat:
                                                                7  la tenda del trobament, l’arca de l’aliança, la coberta del perdó que hi ha damunt seu, tots els accessoris de la tenda,
                                                                8  la taula amb tots els seus accessoris, el canelobre d’or pur amb tots els seus accessoris, l’altar de l’encens,
                                                                9  l’altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris, la pica amb el seu sòcol,
                                                                10  els ornaments cultuals,    les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les dels seus fills per a exercir el sacerdoci,
                                                                11  l’oli de la unció santa i l’encens aromàtic per al santuari. Els artesans ho han d’executar tot seguint el que jo t’he manat.
                                                                
                    El dissabte i altres dies de repòs   
                                                                
    12  El Senyor va dir encara a Moisès:
                                                                
    13  —Digues als israelites: “Tingueu present d’observar els meus dies de repòs,    perquè, d’una generació a l’altra, seran un signe posat entre jo i vosaltres, i així reconeixereu que jo, el Senyor, us santifico.
                                                                14  El dissabte serà sagrat per a vosaltres, l’heu de guardar. Qui el profani serà condemnat a mort: tothom qui treballi aquest dia serà exclòs del poble.
                                                                15  Hi ha sis dies per a treballar, però el setè dia és el dissabte, dia de repòs, consagrat a mi, el Senyor. Qui faci cap treball en dissabte serà condemnat a mort.
                                                                16  Els israelites, doncs, observaran el dissabte i en faran un dia de repòs d’una generació a l’altra. És una aliança per sempre.
                                                                17  Serà un signe perpetu entre jo i els israelites, ja que en sis dies jo, el Senyor, vaig fer el cel i la terra, i el setè dia vaig reposar i vaig recobrar l’alè.”
                                                                
    18  Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí, li va donar les dues taules de l’aliança, les taules de pedra, escrites per la seva mà divina.